Social Pla de Palau, 43003 tarragona una Jornada jubilar diocesana per al record «Prop de dues mil persones van assistir a un acte emotiu I memorable.»

Sana23.06.2017
Hajmi19.47 Kb.

M


itjans de

C

omunicació

S

ocial

Pla de Palau, 2. 43003 TARRAGONA


Una Jornada jubilar diocesana per al record

«Prop de dues mil persones van assistir a un acte emotiu i memorable.» Així es podria resumir, en poques paraules, el que es va viure a la seu tarragonina el diumenge 26 d’octubre amb motiu de la jornada jubilar diocesana, un dels moments culminants de l’Any Jubilar en memòria del 1750 aniversari del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

Va ser una ocasió gairebé irrepetible i sense precedents en què es va retre homenatge als sants i beats que són venerats a les dues-centes parròquies de la nostra arxidiòcesi; homenatge que es va materialitzar amb la presència de seixanta-un reliquiaris, tretze quadres, quatre imatges, dues banderes, una foto, un mural i una creu.

La pràctica totalitat dels preveres i diaques de l’arxidiòcesi es van fer presents en una cerimònia que va presidir el Senyor Arquebisbe i en què van participar gairebé dos mil fidels, entre els quals es trobaven també els pelegrins de l’arxiprestat de l’Anoia, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (es distingien pels seus mocadors blaus) i d’altres a títol particular (molts mocadors vermells), que es van sumar a la celebració.

La memòria dels sants i beats

El cant de l’assemblea el va sostenir el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, dirigits per Mn. Miquel Barbarà, juntament amb les corals i cantaires de les parròquies de Santa Maria de Vila-rodona, de Sant Pere de Riudecols, de Sant Pere de Cambrils, de Sant Pau de Tarragona i de Santa Maria de Guimerà. A l’ofertori van estrenar l’Himne a sant Fructuós, amb lletra i música de Mn. Joan Àguila i orquestració de Mn. Miquel Barbarà.

L’acte va començar amb una processó —que es va organitzar al claustre de la seu— amb tots els trofeus i símbols d’aquells que van ser testimonis de la fe i que són per als fidels del segle XXI ajut i exemple de fidelitat a Crist. La processó l’encapçalaven dotze joves, vestits de blanc, que portaven palmes, simbolitzant la munió de gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, salvades per la sang de l’Anyell (Ap 7,9-17). Quatre joves portadors de torxes simbolitzaven els evangelistes, els quatre vivents que envolten la Paraula (Ap 4,7-8). Després venia la creu, que —com va dir el lector— avui «és preciosa més que cap; cisellada en fusta per les mans de Mn. Jeroni Fàbregas, vicari de Vilabella, durant el temps de persecució, el qual morí el gener del 1939, donant testimoni de Jesucrist». A continuació venia la icona de santa Maria, reina de tots els sants, «que presideix el pelegrinatge de Déu i assumpta al cel resplendeix com un far d’esperança», a la qual seguien «el memorial dels nostres sants i santes, dels nostres benaurats i benaurades, germans nostres, intercessors nostres d’arreu de la nostra geografia eclesial».

Alternant amb el cant de la lletania dels sants, que dirigia el Sr. Jordi Guàrdia, el lector —Mn. Joaquim Gras, delegat diocesà per a les causes dels sants— anava fent una petita ressenya de cada sant, citava els llocs on se’ls invocava (sovint en més d’una parròquia) i demanava la seva intercessió, mentre els qui en portaven la relíquia o símbol, el mostraven.

Els reliquiaris, quadres, imatges i altres símbols eren agrupats per la seva pertinença en el santoral de l’Església universal i segons un ordre: sants apòstols i evangelistes, màrtirs, sants pastors, verges i confessors, i el mateix per als del santoral propi de l’Església de Tarragona.

A mesura que els trofeus de santedat eren presentats a l’assemblea, es dipositaven els reliquiaris a peu d’altar, i els quadres i els altres símbols, en un lloc preferent, a l’esquerra del presbiteri. Els portants tenien seient reservat al peu del retaule major, la qual cosa va fer variar l’habitual col·locació del cor i de l’orquestra, que, en aquesta ocasió, es van situar al creuer, a l’espai que hi ha davant la capella del Santíssim Sagrament.

La celebració eucarística pròpiament dita

Acabada la lletania, després que el Senyor Arquebisbe encesés l’altar i els memorials dels sants i beats i es cantés el Glòria, la celebració eucarística va seguir com és habitual.

En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol, flanquejat per Mn. Francesc Gallart, degà del Capítol de la Catedral, i per Mn. Joan Anton Cedó, vicari episcopal de Tarragona, va començar dient: «De totes les celebracions de l’Any Jubilar que hem fet fins ara, aquesta d’avui serà entranyable i memorable especialment. Venim de la platja i de la muntanya, de tots els arxiprestats d’aquesta arxidiòcesi. I som a la Catedral primada, que és com la casa pairal, com la casa de tots. Hi hem vingut per celebrar la memòria dels servents de Déu. La gran entrada, amb les relíquies i les evocacions dels nostres sants, ha estat impressionat i solemne. Som poble de Déu que avança; altres ja han fet el camí abans que nosaltres, i uns altres més, per la misericòrdia de Déu, vindran darrere nostre.»

Més endavant va dir: «Avui celebrem com la festa de tots els sants de l’Església de Tarragona. El poeta antic Prudenci, en un bell vers, diu que l’Església de Tarragona és Mare de sants. Amb l’evocació de tants noms a través de la història queda patent de quina manera la gràcia de Crist és eficaç i capaç de transformar el cor d’homes i dones en cada temps i fer-ne fills i filles de Déu que han donat amb la seva vida testimoni admirable de l’evangeli, alguns fins al testimoni de la sang. De fet, han viscut el manament de l’amor: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament!”.» I va afegir que «La història de la santedat de la nostra Església, és una història d’amor».

El Senyor Arquebisbe va indicar també que «la santedat dels fidels de l’Església de Tarragona té un primer referent en el martiri de sant Fructuós i els seus diaques. La memòria del seu martiri aquest any és plena de la gràcia de l’Any Jubilar. I dic que és un primer referent perquè la santedat cristiana ha donat fruits martirials fins als nostres dies, com hem vist». Igualment, en un altre moment, va fer aquesta reflexió: «Els sants màrtirs, a través de les Actes del seu martiri, vénen a nosaltres predicant la paraula de Déu, i ens diuen: animeu-vos, feu memòria de l’Esperit que heu rebut i sigueu testimonis joiosos de la resurrecció del Crist. No podem romandre prostrats, com enyorant vés a saber què! Hem d’aixecar-nos amb l’ajuda de la gràcia i viure la fe amb renovada força.» I, tot seguit, es va fer aquesta pregunta: «Què vol dir això? Que hem de vèncer la temptació del desànim i, en canvi, ens hem de deixar portar per tot allò que l’Esperit de Déu inspira, per aquest Esperit que crea sempre vida nova, que engendra saba nova a l’Església, i li diu: “Allibera’t i deixa’t portar per mi”.»

Després, assenyalant el gran nombre de reliquiaris que hi havia a peu d’altar, Mons. Pujol va dir: «Tenim avui aquí al voltant de l’altar relíquies, penons, quadres… Hem anomenat tots els sants i beats venerats a la nostra arxidiòcesi. Però aquests noms només són uns pocs i no tenen proporció amb la multitud immensa d’homes i dones de la nostra arxidiòcesi que el Senyor ha glorificat. Són els nostres pares i familiars que s’han adormit en el Senyor i que viuen en el Regne. Són tants cristians, batejats en les nostres parròquies, que en aquest món han estimat Déu per damunt de totes les coses i han intentat estimar els germans, i així ho han ensenyat als seus fills. La memòria de tots aquests homes i dones la va esborrant la història, però no són oblidats per Déu, que els ha glorificat.»

El Senyor Arquebisbe va acabar la seva homilia tot demanant que els sants «intercedeixin sempre per nosaltres. I nosaltres, cerquem en tot de ser sants. Deixem que l’Esperit Sant ens santifiqui. Retorneu a casa amb el cor renovat i amb la voluntat de seguir el Crist. Ningú no és sant només per ell mateix, cal que ens deixem santificar per l’Esperit. Els sagraments són la font de la santedat. Els sants són la flor i el fruit de la Pasqua, siguem-ho també nosaltres».

Una celebració molt sentida

Després, la celebració va seguir amb unes corprenedores sensacions de devoció i d’emoció que la van fer singularment participada per una multitud que pocs esperaven que fos tan nombrosa. La joia es palpava en l’ambient i els cants s’enlairaven vibrants i plens de goig.

Acabada la cerimònia el Senyor Arquebisbe va saludar personalment —ja ho havia fet en la seva homilia— el grup de pelegrins de l’arxiprestat de l’Anoia i també els portants i els fidels que havien vingut de diversos indrets de l’arxidiòcesi per acompanyar els records dels seus sants.

Tot pensant en la petita història

A tall de curiositat, i per a la petita història, podem indicar que es van venerar les relíquies dels sants Joan Baptista (de la parròquia de Rodonyà), Andreu (de la Selva del Camp), Jaume (de Figuerola del Camp i de Belianes), Bartomeu (de Montferri i d’Albinyana), Maties (de Montblanc), Marc (de Maspujols), Magdalena (de Bonastre), Esteve (de Vila-seca), Llorenç (de Llorenç del Penedès i de Vila-rodona), Sebastià (de Guimerà, del Vilosell i dels Omellons), Gaudiós (de la Pobla de Cérvoles), Concordi (de Nalec), Feliu (de Constantí), Cosme i Damià (de Vallbona de les Monges), Bonifaci (de Vinaixa), Nicasi (del Catllar), Llúcia (d’Arbeca), Bàrbara (de Vallfogona de Riucorb), Margarida (de la Riera de Gaià), Úrsula (de Valls), Urcisina (de les religioses de la Companyia de Maria), Càndida (de Falset), Victòria (de Sant Martí de Maldà), Coloma (de Santa Coloma de Queralt), Maria Goretti (de Vimbodí), Martí de Tours (de Vilaverd), Antoni Abat (de les Borges del Camp), Francesc d’Assís (de Tarragona), Antoni de Pàdua (d’Altafulla), Roc (de Vilabella), Raimon de Penyafort (de Masllorenç), Vicenç de Paül (de Reus), Anibale Di Francia (dels pares rogacionistes), Josepmaria Escrivà (de la Prelatura de l’Opus Dei), Rosalia (de Torredembarra), Caterina de Siena (de les religioses Dominiques), Joana de Lestonnac (de les religioses de la Companyia de Maria), Tecla (de la Catedral), Fructuós (de la Catedral), Pere Ermengol (de la Guàrdia dels Prats), Pròsper (de la Catedral), Bernat Calbó (de Santes Creus), Antoni M. Claret (dels Claretians), Enric d’Ossó (de les religioses de la Companyia de Jesús), Joaquima de Vedruna (de les religioses Carmelites de la Caritat - Vedruna), i Maria Rosa Molas (de les religioses de la Consolació).

Igualment van ser portats a la seu tarragonina els reliquiaris dels beats Tomàs Capdevila (de Maldà), Antoni Perulles (de Cornudella de Montsant), Maria Calaf (de Bonastre), M. Josepa del Río (de les religioses Carmelites de la Caritat), Rosa Rull (de Falset), Bonaventura Gran (de Riudoms), Francesc Palau (de les religioses Carmelites Missioneres), i Manuel Domingo Sol (dels Operaris Parroquials).

Els quadres representaven els sants Llorenç (de la Pobla de Montornès), Pau (de Tarragona) i Fructuós (Lilla), i els beats Josep M. Badia (de Puigpelat), Alfons Sorribes (de Rocafort de Vallbona), Eusebi Forcades (de Reus), Antoni Llauradó (de Reus), Josep M. Vidal (de la Secuita), Antoni M. de Jesús (de l’Albi), Andreu Corsino (del Vendrell), Francesc Magí (de Mont-roig del Camp), Esperança de la Creu (de Vila-rodona), Maria del Refugi (de Vila-Rodona).

Les imatges van ser de la Mare de Déu i dels sants Josep, Miquel Arcàngel i Pere. Amb la seva fotografia es va recordar el beat Pau Bori (del Vilet), mentre la bandera simbolitzava les parròquies de Santa Maria de Cabra del Camp i de Sant Joan Baptista de Tarragona. Un mural va fer memòria de la figura del beat Gabriel de l’Anunciació (del Pla de Santa Maria).

Tel. 977 233 412 ext. 233 • Fax 977 251 847 • a/e: mcs@arquebisbattarragona.cat


Do'stlaringiz bilan baham:

©2018 Учебные документы
Рады что Вы стали частью нашего образовательного сообщества.
?


seventh-grade-reading-and.html

seventh.html

severcan-f---curriculum-2.html

severe-forms-of.html

severeamerikanskaya.html